Reflexions de dona, empresària i mare.

Avui us vull compartir un escrit molt personal de les petites coses del dia a dia que m’agradaria que em passessin, com a dona, com a instructora i practicant de Pilates, com a empresària i com a mare.

Com a  dona……
Com a dona m’agrada l’esport, m’agrada jugar a futbol i veure’l , si pot ser bevent una cerveseta, i m’agradaria no haver-me de sentir menys dona per això.
Com a dona m’agradaria poder sortir sola a la nit, a córrer o a fer una volta en bici i no tenir por.
Com a dona m’agradaria no estar patint cada cop que vaig a la piscina pel que pensarà la gent de la meva cel·lulitis.

Com a practicant i instructora de Pilates.
Com a practicant  de Pilates m’agradaria que cada cop que parlo amb algun home sobre el Pilates no em digués: ”Això del Pilates és més de dones perquè són estiraments suaus, relaxació.” És que quan veuen alguna activitat que fan més dones ja queda etiquetada com a light? Heu provat el Pilates abans d’etiquetar-lo?

Com a instructora
Com a instructora m’agradaria que a l’acabar de fer una classe a un home, em pregunti a mi quin exercici li recomanaria per fer a casa per reforçar la cama, en comptes de preguntar-li a l’altre noi que treballa al centre. No et dono prou credibilitat pel simple fet de ser dona?
Com a instructora m’agradaria que el comentari quan acabo de fer una classe de prova a un home no fos: “molt mona i molt simpàtica, però això no fa per mi”. Entenc, evidentment, que el Pilates no li agradarà a tothom, però d’un home faria el mateix comentari?

Com a empresària….
Com a empresària m’agradaria que quan em quedés embarassada no em preguntessin, i com ho faràs ara amb el negoci i els nens? A ell, al pare, també és autònom i ningú no li fa aquesta pregunta.
Com a empresària m’agradaria no tenir la sensació que porto dues empreses, la meva i la de casa, m’agradaria portar-ne una i mitja.

Com a mare…
Com a mare, m’agradaria poder dir que m’encanta anar a veure els partits de futbol del meu fill i no sentir-me rareta.
Com a mare m’agradaria no sentir-me criticada perque no apareixo prou pel parc o no vaig  a les suficients festes d’aniversari.
Com a mare m’agradaria no haver de patir quan la meva filla comenci a sortir.
Com a mare m’agradaria educar-los en la igualtat, però sé que no s’educa amb les paraules, sinó amb el que veuen. I el que veuen, en general, dista molt de la igualtat.
Com a dona, empresària i mare penso que: 

Ells: ho donen per fet “ està muntat així.”

Nosaltres:  ens critiquem quan alguna no compleix amb tots aquests rols pre-establerts. I,  fins que no ens canviem nosaltres, fins que no ens fem costat, fins que com a dones no ens felicitem les unes a les altres quan aconseguim un petit canvi, no ho aconseguirem.  El poder del canvi està a les nostres mans.

Montse Sacrest

 

Anuncis